A català hem escrit un text per explicar als companys que tenim un avi o una àvia fantàstics.
Els textos els hem llegit a la classe i ara ja sabem que tothom té avis o àvies que són els millors cuiners, els més divertits, els més esportistes, els més amorosos, els més valents, els millors narradors d'històries...
En voleu conèixer algun?
EL MEU AVI ÉS FANTÀSTIC
Ell es diu Josep Manzano Morenate i va néixer el 17 de març de 1950, això vol dir que té 66
anys.
Va arribar al món gràcies al Josep Manzano i a
la Carmen Morenate, els seus pares, i uns quants anys després, va néixer la
seva germana, la Pietat.
El meu avi va néixer a Baza, a la província de
Granada, a Andalusia, però quan tenia 2 anys, se’n van anar a viure a Súria i
per això a vegades parla en castellà.
A Súria va trobar a la M. Àngels, la meva
àvia, que es van casar amb 20 anys, i també van tenir dos fills, el Ricard, el
meu pare, i la Ma. Alba, la meva tieta. Al cap d’uns anys van venir a
viure a Solsona.
Per a mi, el meu avi és molt especial, perquè
és molt treballador i té molta energia. Va fer un munt d’activitats, com per
exemple, Kàrate. Es va convertir en una mena de ninja, perquè va aconseguir el
cinturó negre amb dos “dans”, és a dir, que en sabia molt. Però tot i que tenia
un cos d’un ninja, el meu avi té un cor gegantí i ajuda tothom.
També va fer de mestre de Kàrate a Súria,
Manresa i Solsona, i va fer de mestre d’educació física a les dues úniques
escoles de primària de Súria. També, amb 15 anys, va fer de porter en un equip
de futbol. Va fer el servei militar a la mina de Súria, i abans, també treballava
pintant cotxes, però tenia un problema, que el meu avi és daltònic.
Avui en dia té 6 nets, el Quirze, el Jan, el
Gerard, la Clara, el Ferran i jo, la Júlia. També li agrada anar a buscar
bolets, i les motos, que fins fa tres anys n’havia tingut sempre una.
Com veieu, el meu avi ha fet i farà un munt
d’activitats. És mol divertit i el millor avi del món.
Júlia Manzano
LA MILLOR
BESÀVIA DEL MÓN!
La meva
besàvia és... LA MILLOR DEL MÓN!
Començarem per la descripció:
La meva besàvia es
diu Ramona Sanclimens. Ella té 93 anys, va néixer el dia 4 de desembre de l'any
1923 a la Coromina;el seu marit es deia Quim Company, la seva mare es deia
Tecla i el seu pare, Josep. Ara mateix és baixeta perquè ja té una edat, però
quan era jove, era alta i molt guapa. Porta ulleres, té el cabell
arrissat, la cara bastant rodona i uns ulls... bé, ara us ho explicaré de la
manera que sempre m'ho explica ella.
Va nèixer sense que tingués visió en un ull,
tot i així, la mestra sempre la renyava perquè llegia massa ràpid, però, quan
els seus pares, és a dir, els meus rebesavis, anaven a buscar les notes, sempre
la felicitaven.
Bé, continuem, ella els ulls els té bastant
ametllats, també té un nas petit i la seva boca sempre està somrient.
És bastant xerrameca, però tot i així, a mi
m'encanta escoltar les seves històries, d'ella i d'en Quim, el meu besavi.
Sempre diu que sóc la seva reineta, també diu
que tan de bo els meus pares, la meva germana i jo visquéssim a Cardona, amb
ella.
Per a mi, és...
LA MILLOR BESÀVIA DEL MÓN!!
Núria Torra
DOLORS
La meva iaia es diu Dolors i
té 80 anys.
Té els ulls marrons i petitets,
i porta ulleres. Té els cabells grisos, un nas gran, igual que les orelles, i una
boca menuda.
És baixeta, té les cames i els
braços curts.
Jo crec que la meva iaia és
perfecta, perquè quan et passa alguna cosa, ella és la que està allà, al teu
costat, per estimar-te tant com l'estimo jo, i per ajudar-te tant com l'ajudo
jo.
La meva iaia té un cor molt
gran, per què? doncs perquè té molts néts per estimar, molts fills per estimar,
perquè dins del seu cor n'hi ha molts més.
T'estimo, iaia, espero que els
meus néts i fills m'estimin tant com jo t'estimo.
Mai t'oblidaré.
Lucia Lozada
ELS MEUS AVIS SÓN
FANTÀSTICS
La meva àvia és fantàstica,
es diu Elvira, viu en una casa de pagès a St. Climenç, actualment té 82 anys.
És bastant alta, té els
cabells de color blanc, té uns ulls bastant grossos i de color marró.
La meva àvia i jo ens assemblem
bastant i les persones grans que ens coneixen a les dues, a mi em diuen “Elvira
Xica”.
La seva passió sempre ha sigut la cuina i abans tenia un restaurant a casa, ara ja no el té però segueix
cuinant molt bé.
La meva altra àvia fantàstica
es diu Ramona, viu al nucli antic de Solsona, actualment té 77 anys.
És bastant baixeta,
té els cabells marrons i els ulls també.
La meva família de part
d’aquesta àvia té una característica que destaca bastant, és que tenen el nas
bastant gros
La meva àvia em ve a
recollir cada dia a l’escola i es
cuida de mi.
Maria Algué
ANNA MARIA VILA !
Avui us
explicaré qui és l’Anna Maria Vila o, simplement, Anna.
Ella és la meva
tieta-àvia, és a dir, que és la tieta de la meva mare, o la germana de la
meva àvia, com ho preferiu.
Però, tornant al
tema, jo sempre li he dit tieta.
I ara que he dit
això, comencem.
Ella és tan fantàstica perquè sempre, cada matí, ve a casa meva
per allà les vuit i vint perquè la meva mare està treballant, i s’ocupa
d’estar a casa amb mi i cuidar-me. També ve alguns dissabtes a la nit per
fer-nos el sopar i cuidar-nos al meu germà, l’Arnau, i a mi, si els nostres
pares han sortit.
I, finalment,
diré que és valenta, perquè fa uns quants anys la van operar d’un genoll i ara
ella segueix fent vida normal i camina molt bé, i també fa molts anys la van
operar d’un càncer de matriu.
És molt divertida, per això m’encanta estar amb
ella i sobretot diré que encara que sigui una mica baixeta, té el cor més gran
que qualsevol de les piràmides d’Egipte. Per això l’estimo tant.
Anaïs
Vendrell Solé
LA
MEVA IAIA ÉS FANTÀSTICA
La
meva iaia es diu Raquel, va néixer a Alcalá de Gurrea, Aragó, el 17 de juliol
de 1945 i actualmente té 71 anys. És la gran de 4 germanes: la Miracle, la
Mariàngels i la Pilar. És filla de la Benilde, la meva besàvia, que actualmente
té 93 anys i de l’Antonio, que jo no el vaig conéixer mai. Als 13 anys va venir
a viure a Manresa en un pis, tota sola.
Ara està jubilada, però va treballar més
de 30 anys netejant una casa. La meva iaia es va casar amb l’Àngel, el meu avi.
Amb 23 anys va tenir al meu tiet, l’Àngel, i als 27 va tenir la meva mare, la
Conxita. Als 60 anys va ser iaia i als 67, una altra vegada.
La meva iaia
sempre ha sigut molt activa, mai no para quieta, li agrada molt fregar, cuinar,
cosir, brodar...; ha fet fundes de coixins, mantes, tovallons i estovalles,
tovalloles i draps de cuina per a tota la família.
Per a mi, la meva iaia fa els
millors macarrons gratinats del món.
Jo a la meva iaia la trobo molt guapa, es
cuida molt i no aparenta l’edat que té, sembla més jove. A mi m’agradaria
arribar a la seva edat tal i com està ella.
Jo jugo amb la meva iaia al parxís,
i ens ho passem mot bé. També m’ensenya a cuinar i a cosir.
Per
tot això i molt més crec que tinc la millor iaia que em podía haver tocat, i no
la canviaria per res del món, perquè és FANTÀSTICA! Laura Navío